L’art d’enredar és la política. L’art de matar és la guerra. Quin art busques en aquestes lletres? No el busquis, Irene, ha emigrat. No pots plorar des del trenta-vuit, l’Ebre desembocava roig. El teu cor, una pedra des d’aleshores. No hi és, malgrat batega l’absència dels germans. La terra ja ha germinat, l’Alta i la Baixa. Has tingut fills, nets i besnets. Has traspassat les portes del XXI. Ets artilleria d’abans de la guerra, forta i resistent, malgrat no lluites contra ningú. La cara mostra els clots i la incertesa del que pot venir. La tercera ja està aquí: freda, calculadora, metàl·lica; devaluant el pes de la teva cintura. El mercat t’esclata i es fa polsim. Els béns no els pots tastar: és temps de fam. La llengua paralitzada, raquítica, i aquesta llàgrima que vol sortir, que s’atura al nivell de la comissura dels ulls. Irene, la crisi de valors que sofreixes no és res comparat amb l’econòmica... ¿O era a la inversa?
® Helena Sauras Matheu
Aquest poema s’estructura en sis estrofes i són irregulars ja que no totes tenen el mateix nombre de versos.
El poema comença amb dos sentències (aforismes) contundents: D’una banda que “L’art d’enredar és la política” i de l’altra que “l’art de matar és la guerra”. Al comparar-los amb l’art, l’ART en majúscules decideix emigrar a un altre lloc. Se’ns presenta a la protagonista del poema, que es diu Irene i que etimològicament vol dir “que estima la pau”. El jo poètic li aconsella que no busqui l’art o la bellesa en aquestes lletres sinó que vagi més enllà.
A la segona estrofa, se’ns descriu la vida que ha portat la Irene, que no pot plorar des de l’any 1938, perquè va viure la Batalla de l’Ebre i se li va endurir el cor des d’aleshores. Aquest cor el compara amb una pedra, però malgrat tot, encara batega. I què batega? Batega l’absència dels germans, tant d’un bàndol com de l’altre, perquè es tractava d’una guerra civil.
A la tercera estrofa hi ha un avanç en el temps: totes les terres han germinat, l’Alta i la Baixa. La Irene ha tingut fills, nets i besnets. I ha creuat la barrera del segle XXI.
A la quarta estrofa, la descriu com una persona molt vella, “d’abans de la guerra”. I és una persona “forta” i “resistent”, però ella no lluita contra ningú. El seu rostre, però, ens mostra els clots (arrugues) i la incertesa del que pot esdevenir en un futur.
A la quinta estrofa, continua avançant en el temps, tant que marca una tercera guerra mundial. La descriu amb tres adjectius: “freda”, “calculadora”, “metàl·lica” . I el mercat esclata i es fa polsim. Les coses materials (béns) no es poden tastar ni utilitzar i s’instaura la fam. El poema ens està parlant d’una guerra econòmica.
A l’última estrofa, a la Irene se li ha paralitzar la llengua i se li ha estancat una llàgrima que no pot arribar a sortir i se li atura a la comissura dels ulls.
Per acabar, el jo poètic es torna a dirigir a ella fent-li un joc de paraules i li pregunta si l’importa més la crisi econòmica, que està sofrint en l’actualitat, o la crisi de valors que ja arrossega des de fa anys.
Aquest poema invita a la reflexió i deixa en obert si importa més l’economia o la crisi de valors.
Mi mundo literario 