Tu, només tu, invoques els quatre vents; i ells, s’aturen, captivats per ta bellesa. Cantes una bella cançó que perdura en tos càlids llavis. Ets tu, oh deessa del meu cor, i jo enamorat de ta mirada, en tes mans reculls la saó del teu fruit, oh princesa eclipsada! I la nit sembla …
És aquest somni enmig de la ment el qui em porta a escriure records que viuen en la memòria, encesos, com les flames de l’infern. Ja no hi ha dolor en recordar-los, quan la bogeria és present en l’ànima del poeta que no sap què busca en el subconscient. És aquest somni, instint …
Un dia se m’aturarà la primavera el dia serà nit i el sol serà lluna i tota jo seré una ànima en l’oblit. I l’amor s’apagarà en les teves mans com les flames quan s’acaba la llenya l les meves galtes de maduixa seran tristament immaculades. Et deixo el meu cor fràgil com …
Quan te’n vas anar la rosa em morí a les mans la seva olor embriagadora fugí de mi i les punxes se’m clavaren al cor. Quan te’n vas anar els estels deixaren de brillar coberts per una pluja infinita que em danyà l’animà Estàvem units fins que la turmenta es va creuar …
Mirades que ho expliquen tot sense dir res, besos que ho expressen tot sense dir res, llàgrimes que ho diuen tot sense dir res, somriures que ho comuniquen tot sense dir res… carícies que ho signifiquen tot sense dir res, les paraules de vegades no tenen sentit si els cors enamorats parlen per sí sols.
Si poguessis tornar d’enmig de la boira, del somni profund i llunyà, del fred de l’hivern… Si em poguessis besar amb el caliu de la passió, amb tos llavis humits, amb tes il·lusions passatgeres… Si poguessis despertar del teu somni etern em trobaries al teu costat, amb somriures de felicitat Si no …
Mi mundo literario 