El Prat no copula en aquest quadre de vida, una flaire aïllada, sola en definitiva, una flor que ha esclatat blanca i el temps ha esgrogueït frenant la il•lusió. L’impuls fervent et féu ballar el jazz admirant el saxofonista de trompa vigorosa, car ell marxà amb les corbes perfilades de la noia esvelta que seia …
L’ena es treu el barret i t’amanyaga. No és una quimera malgrat t’ha sortit un bony per la carícia brusca de la terra. Et fregiria un bunyol amb xocolata, per prendre a l’hora d’esmorzar. Seu i parlem-ne, un grinyol trenca l’aire, hi ha homes insaciables segant, és un mal any per l’entesa, la teva mirada …
L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil.El teu sospir, un huracà rebelcontra la incomprensió de llegendesmasclistes que t’entraren en vena,que t’assenyalaren culpable.Una corba d’hematomes, la teva figuraque crida muda, que aspira un canvi,Helena, heroïna del silenci espectral,cada sang estancada un poema.T’apuntaren com a sexe …
L’art d’enredar és la política. L’art de matar és la guerra. Quin art busques en aquestes lletres? No el busquis, Irene, ha emigrat. No pots plorar des del trenta-vuit, l’Ebre desembocava roig. El teu cor, una pedra des d’aleshores. No hi és, malgrat batega l’absència dels germans. La terra ja ha germinat, l’Alta i la …
Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
