Potser aquell últim Sant Jordi ja no havia rebut cap rosa. O mai n’hi havien regalat una des del cor. D’aquelles que neixen des d’un roser ple de punxes. La seva vida havia estat tan artificial, plena d’aparences per arribar a un objectiu que s’havia enderrocat sense arribar a començar. Potser el negoci que acabava …
FotoPoema El món
Érem un tot, un conjunt divers fragmentat en idees i colors. Un tot tan gran com els nostres anhels. Volíem pau, ho volíem tot. Vivíem de pressa, sense adonar-nos ens partíem la vida, que corria com foc. En aquest món hi érem, potser ja no serem. Volem ser més, creiem en un vol suau. Que l’arma més forta i més valenta sigui un batec de tots els cors del món. D’aquest fragment divers, mosaic de tots, conjunt del món.
® Helena Sauras
Mi mundo literario 