Mi mundo literario

Un dia et vaig tornar a veure, pel passeig de l’Ebre, no has canviat gens, continues ben bé igual: Estàtica, atenta, inmòbil, amb les urpes afilades i amb el bec ben alt. La desconfiança em mossega els llavis, si un dia pugueres tornar, desplegant les ales voldria volar al cim de la muntanya d’un riu …

Continuar leyendo