L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil. El teu sospir, un huracà rebel contra la incomprensió de llegendes masclistes que t’entraren en vena, que t’assenyalaren culpable. Una corba d’hematomes, la teva figura que crida muda, que aspira un canvi, Helena, heroïna del silenci espectral, …
Video poema Laia
El tema del poema és la bulímia i és una crítica als que mesuren la figura de la dona fins al punt de que aquesta, per seguir les pautes i els cànons de moda, acaba malalta. El fonema treballat és el de la lletra ela per ser la lletra més prima de l’alfabet.
Mi mundo literario 