Mi mundo literario

Drames rurals, de Víctor Català publicat l’any 1902, és un recull de dotze drames escrits en prosa que formen part del ruralisme simbòlic propi del modernisme. L’autora trenca el tòpic de la ruralia i ens ensenya la seva part més crua allunyant-se del costumisme rural.

El tema central de l’obra és el matrimoni. En primer lloc, Víctor Català analitza ens els tres  primers drames els problemes de marginació que provoca per a la dona qualsevol relació extramatrimonial. En segon lloc, a partir de Daltabaix, l’autora relata les conseqüències fatals que significa per al gènere femení adaptar-se a la vida conjugal. Les diverses narracions giren entorn a la figura de la dona que busca en el matrimoni un refugi, sota la tutela masculina, per a no quedar marginada per la societat.

El primer drama, El Met de les Conques,  ens mostra una família de personatges  marginats  per una maternitat il·legítima. El Jaumet és rebutjat per tot el poble per ser bord i fill del pecat i es converteix en l’espantall llegendari de la canalleta del poble1. La seva mare, considerada bruixa, no rep cap mena  d’auxili i mort d’una intoxicació produïda per uns bolets verinosos. Al quedar tot sol, el Met, només troba consol en la religió que descobreix de la mà d’un predicador i decideix anar-se’n del poble per a fer penitència. Malauradament, caurà en una cova d’on no podrà sortir-ne mai més. Cal subratllar els records que té el Met dintre la cova com a mostra del tracte que rebia la dona en la societat del moment: “Hi havia un home, una dona i un cavall (…). Ell deixà l’arada, se li acostà amb el pal de l’agullada enlaire i començà a pegar-li rabiosament; la dona tractava de fugir, cridant malediccions, però ell la perseguia, atrapant-la sempre sota el pal (…). L’home agullonava al cavall i a ella…2”.

El segon drama, Idil·li xorc, ens presenta una sèrie de personatges marginats per la misèria econòmica i moral. Són un grup de captaires inconscients, un exèrcit de la misèria i de la ganduleria3.  D’aquest grup es distingeix el Tit i la Laia que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben.  El capellà de primer moment no els vol casar però després canvia d’opinió  per a no ocasionar un escàndol públic. El poble se n’assabenta  i, seguint les tradicions, després de la boda els apedreguen amb tal brutalitat que acaben amb la vida del Tit. Podem veure com la massa, que representa el medi social, ataca durament els protagonistes que volen escapar d’aquesta existència rural que els ha tocat viure malgrat fracassen en l’intent.

Analitzant els diferents tipus de personatges que formen part de Drames rurals ens adonem que la dona sol ser el personatge víctima del drama. A Parricidi veiem com una relació sexual fora del matrimoni desencadena l’assassinat de la dona.  El Pau, l’amant de la Lena, descrit com “aquell home que l’estimava com un boig i que la matava a força d’estimar-la4”, pres d’un atac de gelosia decideix matar-la.  Un seguit de circumstàncies faran que la gent del poble inculpi el marit de la Lena, el Felet, un pobre inconscient com a autor del crim. El drama fa una crítica a la incompetència de la Justícia i centra l’existència humana en la força del fat  d’on és impossible escapar:  “I anorreat i destruït per l’horrible sospita, baixà el cap al pes del Destí i es disposà a sofrir resignadament el càstig de sa culpa imperdonable5”.

Els següents drames descriuen diferents situacions matrimonials  on la dona continua sent la víctima.  A través de la vida conjugal, la dona només rep a canvi l’explotació, la malaltia o la follia. És el cas de la Doloretes de Daltabaix que, sola i desemparada, va a formar part d’una família d’esquerps, feréstecs i violents6 que l’humilia i l’explota. El personatge de l’àvia Pastora serveix per a anunciar el què passarà a través de les seves profecies: “Que n’hi trobaràs poques, d’alegries, en aquesta casa!… D’aquí a un any, qui t’haurà vist i et vegi!7. La Bel d’Agonia es veu obligada a confessar al seu marit Minguet a les portes de la mort que l’hereu és fill del metge. Aquest, personatge bo, un cop controlada la ràbia es veu forçat a perdonar-la.  La Maleneta d’Ombres, incapaç d’escapar del matrimoni per la manca d’amor, acaba tornant-se boja.

La dona no deixa de ser víctima ni a la vellesa com ho demostren les narracions de La vella i Nochebuena perquè a pagès, un vell xacrós que consum i no produeix és un censal8. La padrina de cal Manyo, amb esperit modernista, busca escapar del seu cos immòbil per un atac de feridura i troba en la visió d’un tros de cel blau alguna cosa que fa que la seva vida hagi valgut la pena: an aquella bellesa consoladora que havia d’arribar a ésser la seva única distracció i son únic amic9.Malgrat els seus intents d’escapar, res la salvarà del seu final tràgic.

El recull es tanca amb L’Enveja, única narració que tracta de l’amor, als deu anys de matrimoni encara s’estimaven amb igual voluntat10. Però aquesta vida idíl·lica que tenen els protagonistes es veu truncada per la societat que veu en l’absència de fills una tara: Lo poble olorà el drama, i, amb son instint pervers de bèstia inferior, clavà la urpada al punt que més dolia i els anomenà Forros, lo motiu pregoner de sa desgràcia11.

En conclusió, Drames rurals ens exposa la lluita contínua que té l’ésser humà contra dues forces immenses: la societat i la natura. A través del medi rural, l’autora manifesta les contradiccions que viuen els protagonistes d’adaptar-se a la societat que, en la majoria dels casos, els condueixen al fracàs.