A Josep
És la petita llavor
que dorm arraulida
en el verd jardí,
somniant l’aroma de les flors.
No coneix la trista guerra,
ni les veus de les bruixes l’empaiten,
no sap encara el que és el dolor,
només dorm, creixent amb el temps…
Petit, com ell, és el món de l’infant,
que es mou i estira els bracets,
i que somriu en busca dels àngels.
Tot, en ell, és primavera.
La primavera, el món de l’infant.
Mi mundo literario 