Pel meu orgull
no tornaré a veure el sol,
no sentiré la fina sorra entre les cames,
no tindré mai més la passió,
no em parlarà més el vent…
Pel meu orgull
he perdut els cinc sentits:
no et veig quan surt el sol,
no oloro ta aroma,
no tasto el desig,
no et sento a la nit,
no et toco en la foscor.
Pel meu orgull
t’he perdut enmig de la pluja
i visc entre les pugnes del cel,
en el paradís de l’oblit.
I si hi hagués esperança
de que puguessis tornar.
Jo, orgullosa, no et sabria dir
la paraula PERDÓ
que surt en aquests versos.
Mi mundo literario 