És aquest somni enmig de la ment
el qui em porta a escriure
records que viuen en la memòria,
encesos, com les flames de l’infern.
Ja no hi ha dolor en recordar-los,
quan la bogeria és present
en l’ànima del poeta
que no sap què busca en el subconscient.
És aquest somni, instint animal,
el qui em porta a estimar-lo;
els fruits prohibits són traçats
amb lluminoses aquarel·les de pintor.
No m’importa sinó estàs,
vull imaginar
el què passaria si aquest somni,
es fes realitat.
Mi mundo literario 