Si poguessis tornar
d’enmig de la boira,
del somni profund i llunyà,
del fred de l’hivern…
Si em poguessis besar
amb el caliu de la passió,
amb tos llavis humits,
amb tes il·lusions passatgeres…
Si poguessis despertar
del teu somni etern
em trobaries al teu costat,
amb somriures de felicitat
Si no descansessis
en el cementiri dels mortals,
podries sentir com el meu cor
batega per ta amor.
Em nego a acceptar
que has viatjat
amb el vol de les oronetes,
en un tros de cel, lluny de mi…
Mi mundo literario 