Una altra nit sense dormir
un sentiment que em fa patir
la inseguretat del teu amor
que crec que sents per mi.
Una mirada de complicitat,
una abraçada d’amistat,
un somriure de sinceritat,
i una paraula d’inseguretat.
Un pas cap endarrera,
dos passos cap endavant
i sempre amb por de perdre
la nostra forta amistat.
La tristesa de saber
que no podré ser feliç
fins que tots els meus somnis
es facin realitat.
Sembla que les nostres mans
es rocin per equivocació,
dutes per la passió
de la dura casualitat.
Amor implorant amistat,
amistat desitjant amor,
una barrera que és difícil
de creuar i de diferenciar.
I al creure que m’estimes
i em beses amb locura
jo voldria saber amb seguretat
si diferencies l’amor de l’amistat.
I al veure que t’estimo
i et beso amb dolçura
voldria que sabessis amb seguretat
que diferencio l’amor de l’amistat.
Però el que mai sabrem
i no arribarem a saber
serà si val la pena d’arriscar
la confiança pel que sentim.
I encara que creguis
que jo sóc feliç
sempre et quedarà el dubte
de saber la veritat.
I el meu cor esclata quan
els teus braços em rodegen
i sento per tu un amor:
intens, sincer i durador.
Si jo t’estimo,
i tu m’estimes,
¿per què hem d’ocultar
el que sentim en realitat?
Les llàgrimes em mullen
la cara, surten corrents,
per por que em vegis
amb aquest desagradable estat.
I els meus llavis
roçaran els teus
i si tu vols
s’uniran per sempre.
I s’uniran amb un
intens bes
dolç com la mel,
i fresc com la rosa.
Un llarg bes
de comiat
al creuar la barrera que hi ha
entre l’amor i l’amistat.
Mi mundo literario 