La paraula

Em xafes la guitarra
i jo em despullo del temps.
També em despullo de les idees
inútils, les que no ens fan avançar,
les que ens han posat de cap cap al mur.

Busco unes paraules que compartir,
Amb tu i amb ella. 
Ambdues. 
Juntes. 
Cos a cos.
Ens queda una conversa pendent.
T’atreviràs a parlar sense fal·làcies?
Tal com cal. 
No emmascaris les ombres terrorífiques.
Despulla’t també dels fulls i mira’m als ulls.
Et canto un somriure de diàleg, sense presses.
A través de la paraula podem traçar una paràbola
per arribar al mateix punt.
O podem creuar un pont
per caminar plegats. 
Com els valents, 
ni en perpendicular ni en paral·lel,
sinó agafats de la mà.

Pot ser no ens segueixi ningú.
Pot ser no ens escolti ningú.
Pot ser sigui un risc per tots.
Però si no parlem, no ho sabrem.


(22/10/2019)
Publicat a l'Antologia de Poetes de l'Ebre 2019