Quan te’n vas anar
la rosa em morí a les mans
la seva olor embriagadora fugí de mi
i les punxes se’m clavaren al cor.
Quan te’n vas anar
els estels deixaren de brillar
coberts per una pluja infinita
que em danyà l’animà
Estàvem units
fins que la turmenta
es va creuar en els nostres camins.
El foc que ens cremava
fou apagat pels nostres cossos
i les brases no eren suficients
per a estimar-mos.
L’hivern m’ha glaçat els sentiments,
el vent no em porta notícies teves
i no sé on buscar-te
només volia dir-te que t’enyoro.
Si tornes intenta’m perdonar
i seguirem lluitant pel nostre amor.
Els nostres dies seràn eterns,
per això has de tornar.
Mi mundo literario 