¿Què esculpirà el temps
després d’una ruptura paral·lela?
Potser la pols ha permès teixir
pàl·lides pàgines privades,
on la pluja tot ho esborra.
Desmesurada la panxa, nou mesades
pugnen i palpiten per sortir,
disfressades dissimulen llargs patiments
i un pànic punyent i precís.
Nasqueres en un dia humit,
com una polpa, petita Paula,
amb els peus molls i les parpelles tristes,
Fores pubilla sense padró, en plena nit
pobra, sola i abandonada.
Amb el puny a la boca,
la teva primera paraula
caigué en un pou profund,
la segona en un matoll de punxes.
I, pessigada l’ànima, parlares precoç.
El temps amb breus pinzellades,
transforma el cos pueril i pinta corbes
fines i afruitades: els pits com pomes,
el pubis de préssec, malucs com peres.
Et perjuraren amor etern,
i sense contes de princeses t’enamorares,
Paula, fins i tot papallones volaren
com primaveres passatgeres perllongades
malgrat tot, no foren perdurables.
COMENTARI I EXPLICACIÓ DEL POEMA:
El tema central del poema es l’abandó d’un nou nat. El fonema reiteratiu que és present durant tot el poema és el so de la lletra “p” ja que és la primera consonat que aprenen a dir els nadons. El significat de cada estrofa és el següent, anem a pams:
“¿Què esculpirà el temps
després d’una ruptura paral·lela?
Potser la pols ha permès teixir
pàl·lides pàgines privades,
on la pluja tot ho esborra.”
En aquesta estrofa el temps pren protagonisme i es converteix en un escultor que després d’un trencament d’una parella (“ruptura paral·lela” perquè cadascú anirà per la seva banda), crearà una nova criatura. La “pols” és el pas del temps i “pàl·lides pàgines privades” és un diari personal, on cauen llàgrimes femenines (“pluja”) que esborren el pas del temps.
“Desmesurada la panxa, nou mesades
pugnen i palpiten per sortir,
disfressades dissimulen llargs patiments
i un pànic punyent i precís.”
Aquesta estrofa explica el patiment d’un part. “Desmesurada la panxa” és que l’embaràs ja està avançat.
“Nasqueres en un dia humit,
com una polpa, petita Paula,
amb els peus molls i les parpelles tristes,
Fores pubilla sense padró, en plena nit
pobra, sola i abandonada.”
En aquesta estrofa se’ns presenta la protagonista femenina del poema, Paula, que el seu contingut etimològic significa “la que és petita”. No és casualitat la humitat dels tres primers versos de l’estrofa: “humit”, “polpa”, “molls”, “parpelles tristes” (pels plors). Aquesta humitat fa aparèixer l’aigua com a símbol de vida, com inici d’una nova vida. “Pubilla sense padró” és que és la primogènita d’una família que no la reconeix i l’abandona en plena nit.
“Amb el puny a la boca,
la teva primera paraula
caigué en un pou profund,
la segona en un matoll de punxes.
I, pessigada l’ànima, parlares precoç.”
“Amb el puny de la boca” simbolitza que el nadó té gana i diu la seva primera paraula que és “papa” per això cau en un “pou profund” perquè no en té. Intenta dir la segona que és “mama” però cau en un “matoll de punxes” perquè tampoc en té. No és casualitat que pou comenci per “p” de papa i matoll comenci amb “m” de mama.“Pessigada l’ànima” significa que el nadó sofreix per l’abandó que ha sofert però “parla precoç” que és una manera de dir que s’espavila tot sol.
El temps amb breus pinzellades,
transforma el cos pueril i pinta corbes
fines i afruitades: els pits com pomes,
el pubis de préssec, malucs com peres.
Tornem a tenir el temps com a protagonista principal en aquesta estrofa, ha deixat de ser un escultor per a esdevenir un pintor. “Pinta corbes” significa que la Paula deixa de ser una nena per a convertir-se en dona.
“Et perjuraren amor etern,
i sense contes de princeses t’enamorares,
Paula, fins i tot papallones volaren
com primaveres passatgeres perllongades
malgrat tot, no foren perdurables.”
La Paula convertida en dona, s’enamora “papallones volaren”. A destacar les antítesis que hi ha entre “etern”, “passatgeres” , “perllongades” i “no perdurables”. La història queda oberta, podem pensar que d’aquest amor passatger, també pot néixer un nou fruit del cos de la Paula.
Mi mundo literario 