Text que s’ha de corregir:
Ensinistrant
Si acabem d’adquirir a un periquito el normal és que durant uns dies l’au estigui nerviós davant la seva nova llar o que estigui apagat sense moure’s ni cantar. Això és normal perquè s’està adaptant al canvi que ha sofert.
Una vegada s’ha adaptat o bé ja tenim un periquito ja habituat podem començar a intentar guanyar-nos la seva confiança. Per naturalesa sempre ens van a tenir por i pensaran que intentem fer-los mal quan potser només estem prop de la gàbia per a posar-los menjar.
L’ideal seria col·locar la gàbia en un lloc freqüentat de la casa perquè a poc a poc es vagi acostumant a la presència humana. Hem de procurar intentar no espantar-lo amb moviments bruscs o al canviar-los el menjar, fent-ho tot lo més tranquil·lament possible. Si li parlem fer-ho amb un to de veu suau.
A tot això jo m’estic referint a només un periquito però és igual de vàlid per a una parella.
(Text extret de la pàgina web: http://www.amimascota.com/articles/pajaros_7/ensinistrament_periquitos.htm)
Text corregit:
L’ensinistrament de periquitos
Si acabem d’adquirir un periquito hem de saber que, per naturalesa, ens tindrà por i pensarà que volem fer-li mal malgrat només estem a prop de la gàbia per a posar-li menjar. És freqüent que, durant els primers dies, l’au estigui nerviosa o apagada sense moure’s ni cantar. Això és normal perquè s’està adaptant a la seva nova llar.
Un cop s’ha habituat al canvi, podem intentar guanyar-nos la seva confiança. Per començar, podem col·locar la gàbia en un lloc freqüentat de la casa ja que, d’aquesta manera, s’anirà acostumant a la presència humana. Per a no espantar-lo, ens hem d’acostar sense moviments bruscs, canviar-li el menjar el més tranquil·lament possible i parlar-li amb un to de veu suau.
Aquestes tècniques d’ensinistrament són també vàlides per a una parella de periquitos.
Mi mundo literario 