Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

Onada d’aquarel·la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes si no fos per la cima del campanar amb llur cigonya …

Continuar leyendo

T’enlaires enmig d’una pluja de colors: la moda se’t presta al ball de les càmeres Nova York, Milà, París, Gaudí, Cibeles, passarel·les de fines corbes on la lluna, llimona d’èxit, et despulla. Ets la llavor minúscula d’una tallada de meló, pelleringa il·luminada pel flaix enlluernada, espiga de blat al vent de la fama, plomall brillant …

Continuar leyendo

Júlia, vestit llarg i nivi, una cua generosa arrossega la gerdor del moment, jurament de recíproca fidelitat. Per al teu dia han crescut flors primaverals, gemmes jovials que s’enreden en un ram, delicades, justes i elegants. Dia de joia, celebració d’enllaç anells que uneixen més que mai, signatures entrellaçades i esclat d’arròs que plou al …

Continuar leyendo

Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …

Continuar leyendo

Els ulls lliscaven lliures, llepant les lletres dels llibres. Eren dos llumins encesos, estels brillants i vius, que encenien el rostre. De sobte, un raig de sang apaga un llumí. És negra nit. L’absència és una taca d’oblit, dos lliris blancs ploren les galtes. A la llar, Llúcia, ja no és el mateix: el mirall …

Continuar leyendo

L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil. El teu sospir, un huracà rebel contra la incomprensió de llegendes masclistes que t’entraren en vena, que t’assenyalaren culpable. Una corba d’hematomes, la teva figura que crida muda, que aspira un canvi, Helena, heroïna del silenci espectral, …

Continuar leyendo