Desconnecta.
L’odi dels teus punys
la temor dels teus ulls,
la llàgrima que no arranca,
perquè no vols plorar.

No, avui no toca vessar,
l’aigua baixa plena pel riu,
la teva melena dansa
per la primavera amarga
del teu sencer rostre.

I quin terratrèmol avança?
RES. Tot s’ha mort i cau
en les violentes imatges.
Ara ja no pots plorar,
quants sense sostre —ho lamentes—,
veus trencadisses sents,
i la vida s’ha perdut saltant al buit.
Devastadores i desoladores
les imatges que pots apagar.

Interromp, desconnecta, oblida…
De què et serveix plorar?
Apaga la televisió, treu-te la wifi,
ignora-ho, tanca els ulls, evadeix-te…
I estaràs en la inòpia un cert temps
en què un trist somriure et sorgirà.

Però la sobtada llàgrima, que sempre et torna,
té un regust salat a la rajola de la teva terra.
«Maleïda guerra…».